La nit de Nadal, abans de la missa del Gall, novament hem pogut sentir “el Cant de la Sibil·la” a l’església de sant Joan. Però què en sabem, del Cant de la Sibil·la?
Els versos d’aquest drama litúrgic fan referència a la vinguda del Messies i a la fi del món. De fet, ja en el segle X aquests versos es cantaven en diversos monestirs, ben allunyats els uns dels altres, amb el mateix text i amb músiques semblants. Al segle XIII hi comencen a haver versions en català. Arribat el segle XVI, el concili de Trento el va prohibir i pràcticament va desaparèixer de les esglésies i monestirs on es cantava, malgrat que en alguns llocs es va continuar interpretant sempre. Per exemple, a Mallorca i a l’Alguer. L’any 2010 el Cant de la Sibil·la de Mallorca va ser declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
A Valls es va recuperar l’any 2014. El text és el de la versió catalana antiga tradicional, la que es canta en la majoria de representacions actuals. Aquesta versió respecta la melodia original gregoriana harmonitzada al segle XVI. Hi intervenen cantors i instrumentistes. Fa de Sibil·la una veu blanca, que és acompanyada, en el cant pla del refrany i en el bordó, per un grup de sis cantors. El suport al cant el fa una viola de braç –un instrument que tenim representat al pòrtic de l’església. I en el refrany i en la processó hi intervenen els instruments propis dels ministers del Renaixement: xirimies, baixó i tabal. Darrerament també hi intervé l’orgue.
La Sibil·la i els cantors d’enguany han estat: Núria Besora, Eduard Torrens, Àngel Aguilà, Guillem Lluveras, Joan Mandoli, Jordi Mandoli, Josep Mateu i Joan Villaró.
* parròquia -977 600 013
