Al·leluia, el Senyor ha ressuscitat!
Aquest és el crit d’esperança i de victòria que ressona avui amb força a les nostres parròquies i arreu del món.
Després d’haver recorregut junts el camí quaresmal, hem arribat finalment a l’esclat de la gran nit i del gran dia de la Pasqua. La llum gloriosa del Crist ha trencat les cadenes de la foscor i de la mort i ens ha dut una esperança que no caduca i que ens recorda que la vida i l’amor de Déu tenen sempre l’última paraula.
Enguany, per a mi, aquesta joia té un matís personal. He tingut la immensa gràcia de viure i presidir per primera vegada el Tridu Pasqual com a rector de les comunitats de Sant Joan i Sant Antoni. Han estat uns dies de gran intensitat espiritual i d’emocions a flor de pell. Des de la intimitat del Dijous Sant rentant els peus als infants de la catequesi, passant pel silenci colpidor del Divendres Sant, fins a arribar a l’esclat del foc nou de la nit santa de la Vetlla Pasqual.
Viure aquests misteris centrals de la nostra fe per primer cop al vostre costat ha renovat profundament el meu ministeri sacerdotal i m’ha omplert de goig i d’agraïment cap a tots vosaltres. Sobretot perquè aquestes celebracions no haurien estat possibles sense la participació i el treball silenciós de tantes persones de la comunitat.
L’alegria de la Vetlla Pasqual, a més, es va desbordar de forma preciosa amb un regal meravellós de l’Esperit Sant: vam tenir el goig immens de celebrar el baptisme de quatre catecúmens: el Carlos, l’Èric, el David i la Priscila. Vam ser testimonis de com la força de l’aigua de les fonts baptismals els feia renéixer a la vida de la gràcia. Són quatre nous germans que, després d’un bell temps de preparació, de recerca sincera i d’amor cap a la Paraula de Déu, han pres la decisió d’unir la seva vida a Jesucrist.
A ells els dono, en nom de tota la família parroquial, la benvinguda, ben càlida i ben sincera. El seu testimoni ens commou i ens interpel·la. Són els brots nous d’aquesta primavera pasqual, el signe palès que Déu continua cridant nous cors i que la nostra Església és ben viva.
L’arribada d’aquests nous germans és una invitació directa perquè tots nosaltres renovem les promeses baptismals amb un cor sincer. Que aquesta Pasqua ens impulsi a sortir al carrer com a testimonis valents i alegres del Crist Viu. Que la nostra caritat diària, el nostre somriure i l’atenció als més febles siguin el reflex lluminós d’una comunitat unida que ha experimentat l’amor infinit de Déu.
Us desitjo una molt feliç i Santa Pasqua de Resurrecció.
Ben vostre,
Mn. Víctor Mosquera




