Aquest divendres 11 d’octubre ha mort Mn Manel Borges i Anguera, membre molt estimat de la nostra comunitat parroquial.
El conegueren de ben jove, just als inicis de la seva vida dedicada al servei de l’Església, després tornà a ser entre nosaltres ja com a mossèn experimentat i, finalment, ja jubilat, el juliol de 2018 fou nomenat adscrit a la parròquia En les diferents etapes de la seva vida ha compartit amb la comunitat la taula de la Paraula i la taula de l’Eucaristia, ha fet camí amb nosaltres com el pastor que guia pacient el seu ramat i està atent a les necessitats de cadascuna de les ovelles, sempre pacient i amatent, ha trescat per les muntanyes i dormit a la tenda moltes nits d’estiu de campament en campament, ha animat els joves a participar en trobades per compartir la fe, ha acompanyat molts malalts i a les seves famílies, ha participat activament en les nostres festes, que han estat també les seves…
GRÀCIES MANEL perquè ens has ensenyat a viure en l’esperança, a creure que val la pena viure, que cap entrebanc humà ens pot vèncer ni desanimar, que Jesús ens crida a cadascú de nosaltres, sigui quina sigui la nostra edat, i no ens deixa mai sols davant la missió que ens ha encomanat, que la comunitat, guiada per l’Esperit, ens dona la força i el coratge per continuar sempre endavant…
Avui, amb el cor entristit, però amb el goig de saber que ja comptes entre els sants de Déu i frueixes de la Glòria, en comunió amb tu cantem:
𝐹𝑙𝑜𝑟 𝑑𝑒 𝑓𝑒𝑏𝑟𝑒𝑟, 𝑞𝑢𝑒 𝑒𝑙 𝑛𝑜𝑠𝑡𝑟𝑒 𝑐𝑜𝑟 𝑎𝑛ℎ𝑒𝑙𝑎,
𝑑𝑒 𝑙𝑎 𝑐𝑖𝑢𝑡𝑎𝑡 𝐸𝑠𝑡𝑒𝑙,
𝑖𝑙·𝑙𝑢𝑚𝑖𝑛𝑎𝑡𝑠 𝑝𝑒𝑟 𝑙𝑎 𝑣𝑜𝑠𝑡𝑟𝑎 𝐶𝑎𝑛𝑑𝑒𝑙𝑎
𝑔𝑢𝑖𝑒𝑢-𝑛𝑜𝑠 𝑐𝑎𝑝 𝑎𝑙 𝐶𝑒𝑙.
𝐶𝑙𝑎𝑟𝑜𝑟𝑠 𝑑𝑒 𝑠𝑒𝑛𝑦 𝑑𝑜𝑛𝑒𝑢-𝑛𝑜𝑠 𝑔𝑟𝑎𝑛 𝑆𝑒𝑛𝑦𝑜𝑟𝑎,
𝑎𝑙𝑒𝑠 𝑎𝑙 𝑐𝑜𝑟, 𝑎 𝑙’𝑒𝑠𝑝𝑒𝑟𝑖𝑡 𝑒𝑛𝑐𝑖́𝑠,
𝑖 𝑒𝑛 𝑎𝑟𝑟𝑖𝑏𝑎𝑟 𝑙𝑎 𝑛𝑜𝑠𝑡𝑟𝑎 𝑑𝑎𝑟𝑟𝑒𝑟𝑎 ℎ𝑜𝑟𝑎
𝑒𝑙 𝑔𝑜𝑖𝑔 𝑒𝑡𝑒𝑟𝑛 𝑑𝑒 𝑣𝑜́𝑠 𝑎𝑙 𝑃𝑎𝑟𝑎𝑑𝑖́𝑠.