La construcció de l’actual església de Sant Joan es dugué a terme entre el 1570 i el 1583. El gran augment de la població vallenca, i l’atracció que la vila exercia sobre els pobles circumdants, feu que l’antiga església de Sant Joan esdevingués insuficient per encabir la munió de fidels que s’hi aplegaven.
Les obres començaren sota la direcció dels mestres de cases Bartomeu Roig, pare i fill, de la ciutat de Barcelona, que seguiren el model constructiu de l’església gòtica barcelonina de Sant Agustí Vell.
Intervingueren diversos artistes a l’hora d’obrar les parts ornamentals, entre ells l’imatger alemany i veí de Valls Jordi Virman, que a l’any 1575 construí els caps de lleó i la figura del Pare Etern de la portalada major i que posteriorment treballà en la rosassa de la façana. El 1581 va esculpir la resta de figures de la façana.
El juliol de 1936, començament de la guerra civil espanyola, gairebé tot passà pel sedàs d’una ferotge destrucció que, tret de casos excepcionals en els quals fou possible que algun objecte o alguna imatge es salvessin de la destrucció, tota la resta va convertir-se en cendres.
Després d’aquests fets vingué una lenta recuperació, tornant al seu lloc d’origen el que havia quedat de la destrossa. Es començà als anys quaranta reconstruint el retaule major i s’acabà vint anys més tard pintant la capella dels Dolors i col·locant unes noves imatges a la façana. A finals de 1999 va començar una restauració integral que deixà el temple amb l’aspecte actual
FAÇANA PRINCIPAL
Segle XVI
La façana es d’estil renaixentista. No es pogué salvar de la destrucció cap de les figures originals. La seva reposició, feta l’any 1963, va anar a càrrec de Joan Serafini (Valls, 1931). A l’esquerra Sta. Úrsula i St. Pere; a la dreta St. Sebastià i St. Pau. A sobre, Joan Baptista bateja a Jesús en el riu Jordà.
ROSASSA RENAIXENTISTA
Segle XVI
La rosassa és una obra atribuïble al mestre vitraller genovès Giacomo Carnobali, de qui sabem documentalment que féu els vitralls de l’església l’any 1609. Al centre hi figura l’escut de Valls amb la data de 1757, que fa referència a una de les moltes restauracions que ha sofert. En el cercle interior figuren dotze àngels músics, en aquestes figures es reaprofitaren vidres antics gòtics en dos caps d’àngels. Els plafons del cercle exterior són alternadament geomètrics i figuratius, amb imatges de Crist, Sant Joan Baptista i 10 apòstols. L’última restauració data de l’any 1995.
EL CAMPANAR
Segle XIX
El campanar és obra de l’arquitecte Francesc Villar i Carmona i s’encarregà de la realització el mestre d’obres Joan Oller i Sans. Fou inaugurat el 20 d’octubre de 1897. D’estil neogòtic i 74m. d’alçada. La planta és quadrada a la part inferior i octagonal a la superior, té vuit finestrals i està acabat en una cúpula de ferro. Fou restaurat durant els anys 80-90.
NAU CENTRAL
Segle XVI
El temple és d’estil gòtic tardà, d’una sola nau, amb quatre finestrals vitrallats a l’absis, vuit obertures de llum protegides per vitralls al llarg de la nau i un rosassa radial renaixentista que conté vitralls del segle XVII atribuïts al genovès Giacomo Carnobali. Les dimensions de la nau són: 69m. de longitud, 24 m . d’amplada i 25m. d’alçada. Conté un total de 18 capelles (comptant els Dolors) i hi destaquen dues trones de pedra adossades a ambdós costats de la nau. El cor es troba a la part superior de la porta d’entrada al temple. S’han descobert unes interessants pintures a les voltes del presbiteri, en algunes voltes de les capelles laterals, i en les claus de volta de la la nau central.
La visita de l’església comença per la banda dreta de la nau fins a l’altar major i retorna a la porta per l’altre costat.
CAPELLA ST. ALEIX
Segle XVIII
Lluís Bonifàs i Massó (Valls 1730-1786) realitzà el retaule de Sant Aleix l’any 1769, en fusta daurada i policromada. Actualment només es conserva la talla de Sant Aleix jacent, la Mare de Déu de la Misericòrdia i dos plafons en alt relleu amb escenes de la vida del sant: el superior amb les noces, autoretrat de l’artista, i l’inferior amb les temptacions del diable. Totes aquestes peces foren restaurades l’any 1993.
CAPELLA ST. CRIST
Segle XVIII
Aquesta imatge, d’autor desconegut, es trobava al cementiri fins que, després de la destrucció del 1936, fou donada a la parròquia per una família particular, essent una de les primeres imatges que entrà llavors al temple. L’autor presenta en aquesta imatge al Crist, encara viu, amb els ulls oberts.
CAPELLA DE LA IMMACULADA
Segle XX
Aquesta capella fou projectada per l’arquitecte vallenc Cèsar Martinell (1888-1973) l’any 1940. Hi trobem una imatge de la Immaculada envoltada d’un cercle d’àngels. És un interessant exemple de decoració modernista.
CAPELLA DELS DOLORS
Segle XVIII
La imatge de la Mare de Déu dels Dolors amb el seu fill jacent en braços és l’únic testimoni que ens ha quedat de l’antic retaule dels Dolors, realitzat per Lluís Bonifás l’any 1779. Actualment ocupa la part central de la capella una pintura mural realitzada l’any 1963 per Pere Queralt (Valls 1927).
La renovació total de les seves cobertes i la restauració de les seves façanes es va realitzar el 2003.
La restauració de la Capella Dolors va ser inaugurada el 13 de maig de 2006.
Aquesta gran capella va ser aixecada per la Venerable Ordre Terciària de la Mare de Déu dels Dolors. En ella s’hi ha fet una important restauració per tornar-li els colors originals corresponents al moment de la seva construcció.
Volem insistir en l’aspecte “restauració” perquè és molt important. Davant d’una obra com aquesta es pot optar per dos criteris: o pintar la nau amb uns colors que respectin la història de l’edifici o es pot optar per intentar buscar els colors originals de l’època, per fer-los lluir. S’ha optat per aquest segon criteri, de tal manera que hem recuperat els colors de la nau de l’any 1781, quan fou beneïda la capella.
Capella de la Mare de Déu dels Dolors
En el segle XVII els servites veneraven a la Mare de Déu dels Dolors en el cambril de la Germandat del Sant Crist de la Puríssima Sang, que es trobava ubicat en la primera capella de mà dreta de l’església de Sant Joan.
La gran devoció cap aquesta imatge va provocar que es plantegessin fer una Capella molt més àmplia. La solució fou l’enderrocament del cambril de la capella del Sant Crist i l’annexió de l’espai de l’antiga església de Sant Miquel i d’una part de l’antic cementiri. Per aquesta raó l’any 1773 els servites van demanar permís a l’Ajuntament per utilitzar el solar per tal de procedir a construir la nova capella.
La Capella de la Mare de Déu dels Dolors fou beneïda el dia 8 de desembre de l’any 1781. Tenia unes mides de 24m. de llarg per 9 d’ample i per 16 d’alt, i la seva entrada era per l’espai que havia ocupat l’antiga Capella del Sant Crist, fins l’any 1849 en que es feu l’entrada actual.
Lluís Bonifàs i Massó hi va construir un excel·lent retaule que estava presidit per la nova imatge de la Mare de Déu dels Dolors. Tot el retaule fou pagat per Marià Martí Estalella, bisbe de Puerto Rico i de Caracas, nascut a Bràfim, però molt lligat a la vila de Valls.
La capella té diversos espais com l’altar del Sant Crist, del Sant Sepulcre i la Capella de les Doloretes.
L’actual altar del Sant Crist, havia estat inicialment la capella de Sant Pelegrí, que contenia un retaule obrat per Lluís Bonifàs, però al cap de pocs anys es va engrandir per ubicar-hi dignament la talla del Sant Crist, atribuïda a Lluís Bonifàs.
La coneguda popularment per la Capella de les Doloretes, fou construïda l’any 1799, com a Sala Capitular de la Congregació de Nostra Senyora dels Dolors.
Finalment l’espai d’entrada de la capella dels Dolors es transformà en capella del Sant Sepulcre a partir de l’any 1849, instal·lant-se la seva imatge, obra atribuïda també a Lluís Bonifàs. Tots aquestes imatges i retaules foren destruïts l’any 1936, a excepció de la Mare de Déu dels Dolors que encara es venera.
Capella de la Germandat del Sant Crist de Sant Joan
La Capella, integrada dins de la capella de la Mare de Déu dels Dolors, guarda el Sant Crist de la Germandat del Sant Crist de Sant Joan, talla de l’escultor Joan Matamala. Una talla feta l’any 1940 per substituir el Sant Crist destruït de la Germandat, obra atribuïda a Lluís Bonifàs.
Capella de la Germandat del Sant Sepulcre
La Capella mostra la talla de Jesús al Sepulcre, obra realitzada l’any 1941 per l’escultor vallenc Josep Busquets, per substituir l’antiga tallada per Lluís Bonifàs. A la mateixa capella hi podem veure, a la paret del fons, una pintura mural realitzada pel pintor alcoverenc Anton Català Gomis, l’any 1948, amb la representació de l’enterrament de Jesús al sepulcre.
CAPELLA DE SANT ISIDRE
En l’actual capella de sant Isidre es conserven diverses peces de l’antic retaule dedicat a la càtedra de Sant Pere, sant Isidre Llaurador i sant Macari abat. Concretament és poden veure dos baix relleus amb escenes de la vida de sant Isidre: el miracle de l’aigua i el miracle del pou, obra dels escultors Francesc Grau i Salvador Perarnau, amb la policromia del daurador Magí Torrebruna. També hi ha dos quadres de grans dimensions dedicats a Sant Pere i Sant Isidre.
En un futur la capella es veurà enriquida amb cinc peces més, dues grans teles i tres baix relleus, totes elles de l’antic retaule, que en aquest moment estan en procés de restauració. Els baix relleus són obra dels mateixos escultors i fan referència a la crucifixió de Sant Pere i a la vida de Sant Macari.
CAPELLA DEL SAGRAT COR
Aquesta capella dedicada al Sagrat Cor fou realitzada per l’arquitecte vallenc Josep Vives Castellet, als anys quaranta del segle XX.
Antigament era la capella de Sant Francesc Xavier, patró de la Comunitat de Preveres de l’església de Sant Joan de Valls, a on encara s’hi conserven diverses peces que hi fan referència. La peça més destacada és el baix relleu de l’agonia de Sant Francesc Xavier (1693), atribuït a l’escultor Lluís Bonifàs el Vell, i daurat per Pau Vinyals. A les parets laterals hi ha dos quadres, un fa referència a la predicació de Sant Francesc Xavier i l’altre representa a Sant Ermengol.
MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT
Segle XVIII
Pas processional obrat per l’escultor Lluís Bonifàs l’any 1755. Consta d’una única figura, la Mare de Déu de la Soledat , en la qual cara i mans són de fusta policromada, la resta és una estructura de fusta vestida. Aquesta imatge es troba provisionalment a la capella de sant Pau.
MARE DE DÉU DE LA CANDELA
Segle XIV
La imatge de la Mare de Déu de la Candela, patrona de Valls, és una escultura gòtica que fou malmesa l’any 1936. En ser de pedra se’n van poder salvar alguns trossos i va ser restaurada per l’escultor barceloní Veciana l’any 1940.
A la mateixa capella hi ha dos quadres pintats a l’oli per Francesc Galofre Oller (Valls 1865-1942). Unes imatges de St. Joaquim i Sta. Anna -de Joan Borrull- i la llàntia votiva de Jaume Mercadé.
Més informació a l’apartat de la Mare de Déu de la Candela.
RETAULE MAJOR
Segle XVII
L’antic retaule plateresc de fusta daurada i policromada fou obrat entre el 1617-1660. Intervingueren en la seva construcció diversos artistes: els tallistes Agustí Pujol i Llàtzer i Josep Tramulles, de Vilafranca del Penedès; el daurador Magí Torrebruna i l’escultor Onofre Fuster de Tortosa, que va obrar els vuit alt relleus amb escenes de la Passió en alabastre de Sarral. Teològicament representava el triomf del cristianisme per sobre del paganisme.
Destruït durant la guerra civil, fou reconstruït (agost 1947 – desembre 1954) aprofitant elements de l’antic retaule, sota la direcció de l’escultor Josep Busquets (Fontscaldes 1914 – Barcelona 1988), ajudat per Joan Serafini i Joan Sanromà, les de Sant Joan Baptista, el Sant Crist i l’alt relleu central en alabastre. La imatge de la Puríssima fou encarregada a l’escultor Frederic Marés (Port Bou 1893 – Barcelona 1991) Del retaule anterior es pogueren recuperar sis columnes, tres cariàtides, i quasi tots els alts relleus d’alabastre. Té 24,45 m . d’altura per 12,20 m . d’amplària. S’hi poden comptar 197 figures en fusta o alabastre.
En el basament s’hi poden veure 18 cariàtides de pedra. Entre elles, hi ha sis petits relleus que representen, entre altres, santa Úrsula i santa Tecla i nou relleus grans amb escenes de la passió de Jesús, tots d’alabastre. Les escenes representades són (d’esquerra a dreta): l’oració de Jesús a l’hort, l’assotament, la coronació d’espines, el poble demana la mort de Jesús, Jesús portant la creu es troba amb les dones de Jerusalem, caiguda sota el pes de la creu, la crucifixió, el devallament, la sepultura. (Llevat del relleu central, tots els altres són de l’antic retaule). Tot el basament està construït de diversos tipus de pedra. A les dues portes laterals trobem pintures a l’oli representant sant Pere i sant Pau obra d’Eduard Castells.
La primera planta conté dos grans relleus representant la predicació de sant Joan (esquerra) i la seva mort per degollació (dreta). Al centre, dins la fornícula, la imatge del Baptista, el patró i, al seu voltant les imatges dels quatre evangelistes. Als dos laterals del retaule, que sobresurten, trobem les imatges dels apòstols, sis en cadascun, col·locats de dos en dos, una imatge damunt de l’altre. Destaquem les deu columnes salomòniques (tres són antigues) moltes de les quals porten l’escut de la ciutat.
La segona planta conté uns altres dos grans relleus amb les escenes del naixement de sant Joan (esquerra) i el baptisme de Jesús per sant Joan (dreta). Als dos laterals que sobresurten hi ha representats sis sants doctors de l’Església: el Papa sant Gregori, sant Jeroni, sant Agustí, sant Ambròs, sant Francesc i sant Domènec. Damunt de cadascun d’ells representacions de dues virtuts teologals, la Fe i l’Esperança, i quatre virtuts cardinals, prudència, justícia, fortalesa i temprança. A la fornícula central la imatge de la Immaculada Verge Maria (de Marès). Semblantment, deu columnes d’estil renaixement amb capitells corintis (dues són de l’antic retaules) emmarquen tot el conjunt.
La tercera planta té una composició diversa. Un rectangle central amb Jesús crucificat, i Maria i Joan Evangelista, al peu de la creu; sota un gran escut de la ciutat de Valls. En els rectangles laterals i dins una fornícula, les imatges de santa Úrsula i santa Margarita. A cada extrem dels tres rectangles s’aixequen uns pinacles. A la part alta dels dos laterals que sobresurten, s’alcen les imatges de Moisès (esquerra) i David (dreta). I al cap damunt de tot la imatge de l’arcàngel sant Miquel.
Totes les tres plantes són de fusta tallada de diverses classes: àlber, servera, flandes, pi i noguer.
PAS DEL DAVALLAMENT
Segle XVIII
Obra de Lluís Bonifás realitzada l’any 1766. Aquest misteri està format per sis figures: la de Jesús, Josep d’Arimatea, Nicodem, la Verge Maria , Maria Magdalena, i St. Joan Evangelista. (Extret del llibre de Cèsar Martinell “El escultor Luis Bonifás i Massó. 1949” . La imatge de Jesús és l’única tallada tota sencera en fusta; en la resta de figures, només les mans i la cara són de talla policromada.
PICA BAPTISMAL
Aquesta capella està situada just a l’entrada de l’església per acollir els nous cristians pel ritus del Baptisme. Aquest ingrès a l’Església, acompanyats pels pares i padrins, inicia el seu camí cristià. Per aquest motiu, sovint els infants i joves de la Catequesi la decoren amb els seus treballs.
* parròquia -977 600 013
