GUARICIÓ DE LA «GLÀNOLA»
Per l’any 1.348 Valls va sofrir la més devastadora epidèmia, la «glànola», que a Catalunya va fer estralls mai vistos, i assolà poblacions enteres. Causa terror llegir que a Valls ja no era possible l’assistència de sacerdots, metges ni auxiliats perquè la mort feia caure les dues terceres parts de la població, i es perderen molts excel·lents barons i s’estroncà la descendència de molts llinatges.
Es feren moltes pregàries públiques amb doloroses penitències, demanant auxili al cel, i s’acudí en romeria als santuaris de més devoció comarcal; fins que un frare franciscà d’Escornalbou, predicant als fidels, els va exhortar a recórrer a la Mare de Déu davant de la imatge de la Mare de Déu de la Candela, que tenien oblidada en la mateixa església parroquial on “estava amb gran senzillesa – que no li cremaven llum – ni tampoc li feien festa” . La tradició unànimament ens diu que, amb indescriptible emoció, fou portada la imatge a l’altar major, on la gent li va pregar amb la més fervorosa de les súpliques, i la Mare de Déu els obtingué immediata guarició d’aquesta pesta.
Els vallencs en tragueren la maternal ensenyança que calia honorar aquella sagrada imatge. De llavors, de generació en generació, ha rebut l’amor de tots, i sota el mantell de la qual tots hem estat protegits.
LA PLAGA DE LA LLAGOSTA
Diu la tradició i la història que, el juny de 1687, la costa fou invadida per aquesta plaga, i que el nostre terme en resultà molt perjudicat. Tarragona demanava auxili als pobles veïns, i Valls es veié precisat a fer esforços heròics en defensa del camp, i es constituïren brigades de cent homes, que es rellevaven constantment, emprant els mitjans oportuns. Amb gran ardor es feren les tradicionals pregàries al Santíssim Sagrament de dia i de nit, i tingué lloc una imponent processó per la vila, amb estacions en cada temple, en què es portà el Senyor i la imatge de la Mare de Déu.
En l’acta notarial de fundació del Desenari davant del notari Ignasi Cases es reflexa la magnitud de la protecció de la Mare de Déu en fer constar “per la seva mediació el total extermini i destrucció de la voraç llagosta que l’any 1687 inundà tot el terme i n’assolava els camps; de manera que després d’una solemne processó de pregàries i altres cultes tributats a la sagrada imatge, es va aconseguir el sospirat triomf i més abundant collita que les anterior, no sense molta admiració de tota la comarca”.
LA INSTITUCIÓ DE LES FESTES DECENNALS DE LA MARE DE DÉU DE LA CANDELA
La devoció a la Mare de Déu de la Candela va prendre un gran relleu en la Fundació de les Festes Decennals. El seu origen el devem a la deixa que Mn. Josep Perellada Salabert, beneficiat de la Comunitat de Preveres de Valls, va fer a la seva mort l’any 1788. El seu marmessor Pau Baldrich va ser l’encarregat de materialitzar la seva última voluntat.
El dia 28 de gener de 1791, a casa del notari Ignasi Casas, es reuniren una representació de la Comunitat de Preveres encapçalada pel Dr. Jaume Cessat, i el Dr. Pau Baldrich, amb la presència dels regidors de l’Ajuntament, per signar el document on s’estipulava que cada deu anys es faria una processó solemne en honor a la Mare de Déu de la Candela. La imatge hauria d’ésser portada en una civera per quatre sacerdots de la Comunitat, hi havien d’assistir tots els preveres i l’Ajuntament miraria que totes les confraries vallenques hi assistissin amb els seus respectius patrons.
Es determinava que davant l’església de les Monges Mínimes es cantaria una solemne Salve Regina i que la Mare de Déu havia d’anar sota un tàlem, portat per persones designades per l’Ajuntament, però que no en formessin part. També es demanava que, per donar més brillantor a la celebració, en el sermó del diumenge anterior a la Candela els sacerdots exhortessin els fidels a participar a la processó, amb candeles, tot recordant els grans favors rebuts per la Mare de Déu.
Des d’aleshores, la ciutat de Valls, cada deu anys, ha refermat el vot de fidelitat a la Mare de Déu de la Candela.
GRANS FAVORS PARTICULARS
En la guerra de la Independència (1811), el batlle de Valls Pau Baldrich va lliurar a les tropes espanyoles un dipòsit de queviures que tenien les tropes franceses, i for capturat per aquestes, les quals ens ser a Constantí, en la seva retirada vers Tarragona, el posaren en capella esperant executar la sentència de mort. Com a bon vallenc fundador de les Festes Decennals, va fer una ardosa oració a la Mare de Déu de la Candela suplicant l’alliberament. I heus aquí que quan ja el piquet d’execució estava a punt de sacrificar-lo, la sobtada arribada de les tropes espanyoles desbandà els soldats francesos i no s’acomplí la sentència.
Un altre prodigi sorprenent fou la sobtada curació de Francesca Bru Poblet, que feia tres anys que sofria una gravíssima malaltia i es temia la seva mort. Al pas de la processó de les Festes Decennals de 1901, ella va demanar el remei, la resignació o la mort. No havia passat mitja hora, que va abandonar el llit i durant les mateixes festes va poder anar al temple a agrair el benefici a la Mare de Déu, i conservà la salut molts anys.
LA CONFIANÇA TRADICIONAL
Referint-nos només al segle passat, direm que a la Mare de Déu de la Candela acudiren autoritats i poble el 1804 per por del còlera, que ja no va acostar-se a les nostres terres.
Quan el 1832, des de diversos llocs d’Europa, s’apropava aquella mortal epidèmia, no foren prou extensos els nostres carrers per distribuir-s’hi la Processó de pregàries, que la Verge va escoltar. Quan el 1834 ja n’era víctima Tarragona, autoritats i poble en ple cordialment li pregaren, i li agraïren amb Solemne Novena i Processó.
Deu anys després el còlera es declarava a Valls, amb gran intensitat, ja que moriren 450 persones en catorze dies, però cessava com per miracle per les súpliques de Maria, que fou portada en grandiosa Processó de gràcies amb 1.800 torxes, en la qual es remarcava que els que moriren tingueren tots la sort de rebre la Comunió del Senyor. En reproduir-se l’any següent, tot i els molts casos de Reus i Tarragona, foren escassos els de Valls, la qual cosa fou celebrada amb la solemne Novena, una rica corona i ornamentació de la capella.
El 1865 i 1885 l’epidèmia invadí la rodalia, però va fer poques víctimes a Valls. L’agraïment fou sentit i, pel favor de 1865, l’any següent es feren festes a l’estil de les Decennals.
Són fets destacats entre els molts que tan fortament fan sentir entre nosaltres la maternitat de la Mare de Déu de la Candela.
LA CORONACIÓ CANÒNICA DE LA MARE DE DÉU DE LA CANDELA
El gran dia de la coronació canònica de la Mare de Déu de la Candela fou el de les Festes Decennals de 1911. Entrada al temple la Solemne Processó de les Candeles, presidida per l’Excm. Sr. Arquebisbe de Tarragona, el Sr. Alcalde solemnement féu lliurament de les corones per a la Verge i l’Infant, i tot seguit començà l’Ofici Pontifical amb l’assistència dels tres bisbes que la ceremònia requereix, que foren els de Lleida, la Seu d’Urgell i Girona. Glossada amb gran eloqüència la significació de coronar canònicament la imatge de la Mare de Déu de la Candela, i acabat el Sant Sacrifici que celebrava el mateix Sr. Arquebisbe, va pujar com a delegat del Papa a coronar el front de la nostra Mare entre una veritable explosió d’entusiasme religiós de tot el poble que, a través de la seva profunda emoció, feia sentir les seves veus a Maria per damunt de les melodies de les bandes de música i de l’orgue. Mai una massa de vallencs no havia estat enfervorida de tan elevada emoció.
Que sempre ens valgui davant de Déu la nostra “Regina i Mare de Misericòrdia!”.
LA SALVE
L’any 1911, la coronació canònica de la Mare de Déu va fer créixer tant la pietat que féu possible i fàcil la institució de la Salve cantada al cap al tarf de tots els dissabtes de l’any. Foren molts els devots que es van allistar per sostenir amb esplendor aquesta salutació mariana. Fins el 1936 voltejava la campana durant un quart d’hora en amorosa crida, i, amb gran concurrència de fidels, la Parròquia i la Comunitat de Beneficiats de Sant Joan Baptista, en formació solemne, anaven a l’altar de la Mare de Déu, totalment il·luminat, on es cantava la popular antífona mariana, els versicles de la qual alternaven amb melodies d’orgue. Es podia veure com pels carrers immediats afluïen al temple al comàs de les darreres campanades, els grups de devots somrients de filial alegria mariana, primera sensació de la festa dominical de l’endemà.
Bon punt refet el temple de la devastació de 1936, i restaurada la imatge de la Verge, reapareix el 1940 el cant de la Salve davant de la Mare de Déu, que s’ha mantigut sense interrupció fins ara.
Déu faci que cada generació pugui cantar a la “Reina i Mare de Misericòrdia”. La qui té els “ulls misericordiosos” per atendre els seus fills en totes les necessitats. La qui ens mostra el seu Fill Jesús, fruit beneït del seu ventre, i enforteix la nostra esperança.
LA RESTAURACIÓ DE LA IMATGE
L’any 1936 l’església de Sant Joan va ser saquejada i destruïda, i es van perdre la majoria dels altars i dels objectes religiosos. Algunes persones van poder preservar alguns dels objectes i de les imatges, però la imatge de la mare de Déu de la Candela va ser trencada en diferents fragments i va ser llançada al foc al Vilar.
En acabar la guerra es van poder reunir els fragments que algunes persones piadoses van poder rescatar i, restaurada el 1940, fou rebuda entusiàsticament, procedent de Barcelona, a la plaça de Sant Francesc, on el restaurador va jurar davant dels Evangelis i a presència de les autoritats que era la mateixa imatge resultant dels fragments presentats. La gent emocionada no sabia dir altra cosa que: “És la mateixa! És la mateixa!” I en fervorosa processó fou conduïda a la parròquia de Sant Joan, on fou instal·lada provisionalment a l’altar major, i més tard a l’altar de Sant Blai, fins que es va poder reintegrar al seu cambril. Passada la crisi econòmica de la postguerra 1936-1939, en les Decennals del 1951, el poble oferia una bella i rica corona, que va presnetar a l’Emm. Prelat el digne Alcalde de la ciutat. Fou cenyit el front de la Mare de Déu del Prelat celebrant.
La immensa multitud cantà una Salve amb indescriptible i exuberant entusiasme.
LA PROCESSÓ DE LES FESTES DECENNALS DEL 1991
La Processó de les Festes Decennals, dedicada a la Mare de Déu de la Candela, no ha deixat de realitzar-se durant tots aquests anys, malgrat les dificultats que poguessin sorgir, excepte en situació de guerra. És un exemple de la fidelitat i de la constància en el compliment del vot de poble.
En les Festes Decennals de l’any 1991 alguns temien que les celebracions religioses no tindrien la importància de les festes passades, però es van preparar amb tot l’entusiasme i devoció que sempre han mostrat els vallencs per la Mare de Déu de la Candela.
Arribat el dia, el temps es presnetà ventós i amb pluja, i deslluí la festa. A la tarda, a l’hora de la processó, el temps continuava igual, però l’església de Sant Joan es va omplir de fidels que esperaven el senyal de sortida de la processó.
En veure que el temps no millorava, la comissió organitzadora de la parròquia es va reunir a deliberar si ajornaven la processó per un altre dia, però no s’arribà a cap acord.
La devoció dels fidels que omplien el temple i reclamaven sortir malgrat el mal temps va ser el factor que va decidir la balança. Es va donar l’ordre de sortida i l’aplaudiment dels fidels va ratificar la decisió.
Els abrics i paraigües eren insuficients per protegir els fidels, però, confiant sobretot en la protecció de la Mare de Déu, es formà la processó i va sortir, un any més, al carrer acompanyant la Mare de Déu de la Candela pels carrers del poble. L’aigua va apagar els ciris i les torxes, però no va disminuir la voluntat i la devoció dels fidels.
No dubtem que la imprudència dels fills va ser ben rebuda per l’amor de la Mare. I l’exemple del passat ens ha d’esperonar per mantenir-nos fidels a la devoció a la Mare de Déu de la Candela i per comunicar-la a les generacions futures.
* parròquia -977 600 013
