Virolai

Flor de febrer, que el nostre cor anhela,
de la ciutat Estel.
Il·luminats per la vostra Candela
guieu-nos cap al Cel.

En lloc humil, la vostra bella imatge
des l’antigor restava en greu oblit;
un jorn fatal, el llamp del mal oratge,
despietat, la població ha ferit.

Diuen els vells, que vostra imatge pia
fóra el remei del malestruc flagell;
tots els vallencs de vila i rodalia
s’han abrigat en vostre blau mantell.

En ric altar de ciris rodejada,
rebeu de Valls devot acatament,
oh crit joiós!, la glànola ha passada,
Reina del Cel, pel vostre valiment.

Valls per a Vós, lloança vol perenne,
instituint les Festes decennals.
En Pau Baldrich segella el vot solemne
amb resplendors d’afectes filials.

Pluja d’estels cau sobre Vós, Matrona,
forta Judit que vetlla la Ciutat;
al nostre clam Pius desè us corona
amb l’esplendor de l’alta majestat.

El vostre fill, la glòria del Déu Pare
joiós somriu de veure vostre esguard,
que bell serà d’estrènyer els llaços, Mare,
d’eterna amor ací i al Cel més tard.

Als vostres peus, els nuvis fan ofrena
de blancs ramells, les mares de llurs nins,
els afligits, del bàlsam de la pena,
els jovencells, de flors dels seus jardins.

Clarors de seny doneu-nos, gran Senyora,
ales al cor, a l’esperit encís,
i en arribar la nostra darrera hora
el goig etern de Vós al Paradís.