Us convidem a llegir el full informatiu de les parròquies vallenques “𝐞𝐥 𝐂𝐚𝐧𝐝𝐞𝐥𝐞𝐫” del mes de gener, aquí el teniu.

CLIQUEU I LLEGIU:

RECUPERACIÓ DEL CANT DELS GOIGS EN LLOANÇA DE SANT ANTONI ABAT
Aquest any 2024, el penó de l’antiga Societat de sant Antoni Abat de Valls ha complert 100 anys. Amb motiu del centenari, el dissabte 13 de gener al capvespre el penó va participar en la cercavila de la vigília dels Tres Tombs. En arribar la comitiva a l’església de sant Antoni vam reviure un moment històric: l’entrada del penó i la bandera, junt amb la cobla Momentània, fins a l’altar major, on hi ha la imatge del sant. Tots els assistents vam poder sentir i cantar novament el cant
dels Goigs en lloança de Sant Antoni Abat. Va ser un moment molt entranyable.
Els campaners de Valls van anunciar i donar solemnitat a la festa, tocant les campanes del bonic campanar de sant Antoni: amb el toc de vigília el dissabte 13, el toc de benedicció el diumenge 14 i el toc de festa el dimecres 17.
El diumenge la benedicció dels animals en passar el segon tomb per davant de la porta de l’església va ser molt reeixida.
El dimecres 17, dia de la Festa de sant Antoni Abat, a les 10 del matí vam celebrar la missa i en acabar, vam cantar novament els Goigs en lloança del sant patró de la parròquia.

La nit de Nadal, abans de la missa del Gall, novament hem pogut sentir “el Cant de la Sibil·la” a l’església de sant Joan. Però què en sabem, del Cant de la Sibil·la?
Els versos d’aquest drama litúrgic fan referència a la vinguda del Messies i a la fi del món. De fet, ja en el segle X aquests versos es cantaven en diversos monestirs, ben allunyats els uns dels altres, amb el mateix text i amb músiques semblants. Al segle XIII hi comencen a haver versions en català. Arribat el segle XVI, el concili de Trento el va prohibir i pràcticament va desaparèixer de les esglésies i monestirs on es cantava, malgrat que en alguns llocs es va continuar interpretant sempre. Per exemple, a Mallorca i a l’Alguer. L’any 2010 el Cant de la Sibil·la de Mallorca va ser declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
A Valls es va recuperar l’any 2014. El text és el de la versió catalana antiga tradicional, la que es canta en la majoria de representacions actuals. Aquesta versió respecta la melodia original gregoriana harmonitzada al segle XVI. Hi intervenen cantors i instrumentistes. Fa de Sibil·la una veu blanca, que és acompanyada, en el cant pla del refrany i en el bordó, per un grup de sis cantors. El suport al cant el fa una viola de braç –un instrument que tenim representat al pòrtic de l’església. I en el refrany i en la processó hi intervenen els instruments propis dels ministers del Renaixement: xirimies, baixó i tabal. Darrerament també hi intervé l’orgue.
La Sibil·la i els cantors d’enguany han estat: Núria Besora, Eduard Torrens, Àngel Aguilà, Guillem Lluveras, Joan Mandoli, Jordi Mandoli, Josep Mateu i Joan Villaró.